L'esclat de la primevera em va captivar el passat cap de setmana, passejant per un camí que voreja el turó de la Magarola, al Parc de Collserola. Els marfulls, amb els seus ramells de flors diminutes blanques, esquitxaven el mantell verdós de la serra.
Els romanins curulls de flors, escampaven flaires i colors nuvials per les vores dels camins. Entre un sotabosc exuberant d'esberzers, gatoses, estepes, eures i lligabosc, les argelagues espinoses començaven a obrir les seves flors alades de color d'or.
Pels camins, canalla, joves i grans, passejaven gossos de la gossera. Hi havia
gossos de totes les races: uns malcarats, altres juganers, alguns ranquejaven... Jo, que em considero respectuosa amb el animals, em vaig preguntar si seria capaç de dedicar part del meu temps lliure a un gos desconegut. En no trobar en el meu interior una resposta, vaig notar un cert descoratjament, com si jo mateixa dubtes dels meus sentiments en vers els animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada