PASSEJANT PER COLLSEROLA

L'esclat de la primevera em va captivar el passat cap de setmana, passejant per un camí que voreja el turó de la Magarola, al Parc de Collserola. Els marfulls, amb els seus ramells de flors diminutes blanques, esquitxaven el mantell verdós de la serra.

Els romanins curulls de flors, escampaven flaires i colors nuvials per les vores dels camins. Entre un sotabosc exuberant d'esberzers, gatoses, estepes, eures i lligabosc, les argelagues espinoses començaven a obrir les seves flors alades de color d'or.

Pels camins, canalla, joves i grans, passejaven gossos de la gossera. Hi havia

gossos de totes les races: uns malcarats, altres juganers, alguns ranquejaven... Jo, que em considero respectuosa amb el animals, em vaig preguntar si seria capaç de dedicar part del meu temps lliure a un gos desconegut. En no trobar en el meu interior una resposta, vaig notar un cert descoratjament, com si jo mateixa dubtes dels meus sentiments en vers els animals.

SUBLIMAR I DESSUBLIMAR

S'havia enamorat d'una paraula. Una paraula que sovint llegia en un rètol de la carretera. Mentalment la repetia moltes vegades, perquè els sons que la formaven li sonaven harmoniosos. Va experimentar que repetir aquella successió de sons li aportava serenor. Aquell mot, a la fi, va esdevenir un mantra.

En el seu anar i venir per aquella carretera, sempre mirava el rètol i llegia la paraula com si ho fes per primera vegada. Imaginava que aquell nom només podia ser el nom d'un llogaret idíl·lic. Ho va intentar esbrinar fullejant un Altas de Catalunya. Quina decepció! aquell nom ni tant sol hi figurava.

Un dia, seduït per l'encant dels sons, es va desviar de la seva ruta quotidiana i es va endinsar per la carretera que la fletxa del rètol indicava. Els primers quilòmetres del recorregut van transcórrer per una carretera asfaltada, després va entrar en un camí polsós. A mida que avançava la vegetació desapareixia. El terreny no era accidentat, però es tronava agressiu a cada metre que avançava. El sol i el polsim del terra l'enlluernaven. Els núvols de polseguera que el cotxe aixecava ho desdibuixava tot. Sots i roderes convertien el camí en intransitable.

Va començar a pensar que perseguia una quimera. Va baixar del cotxe per observar la llunyania: res de res a l'horitzó. Decebut va fer marxa enrere per desfer el camí recorregut.